Avtivitat 3

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Edat del nen/a: 11 anys, 6 mesos

RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: El nen contesta bé a totes les probes i te clares totes les nocions.
Conservació de la substància:	El nen diu que hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les 2 boles perquè la quantitat no varia. Quan fem la forma de xurro a una de les dos boles diu que continua havent la mateixa quantitat perquè no varia, quan li expliquem que un nen va dir el contrari, ell continua dient que té raó perquè la quantitat no varia. Quan agafem el xurro i li tornem a donar forma de bola continua afirmant que hi ha la mateixa quantitat perquè la plastilina no ha variat.
Conservació del Pes:	Diu que les boles pesen el mateix, i quan suspesa el xurro i la bola, diu que continuen pesant el mateix perquè encara que la bola tingui mes plastilina concentrada la quantitat és la mateixa. Quan li expliquem que el nen del vídeo va dir el contrari, ell continua dient que té la raó.
Conservació de la longitud:	Diu que les palletes són iguals de llargues, quan les movem continua dient que són igual de llargues. Quan li expliquem que un nen dia el contrari va continuar dient que tenia raó ell perquè encara que les moguis continua medint el mateix.
Interpretació: El nen ha interpretat totes les proves correctament

CLASSIFICACIÓ

Descripció: El ordena les figures amb la seva pròpia lògica.

Interpretació: Ordena les figures de gran a petit, d’esquerra a dreta, de baix a dalt en 3 fileres (quadrats, triangles i cercles).

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció: El nen ha sapigut interpretar tos els conceptes correctament.

Interpretació: Diu que hi ha 5 mandarines i 3 prunes, primer diu que hi ha més mandarines que fruites, llavors li expliquem que un nen deia el contrari, i continua dient que hi ha mes mandarines que fruites i al preguntar-li perquè, se`n adona que s’ha equivocat, havia confós fruites amb prunes i pera això contestava malament.

1.Recollir les dades dels nens dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

6-7 anys: No tenen bona percepció de la quantitat, de la massa, de el pes, de la longitud ni de la quantificació de la inclusió. Tot i així, tenen una bona percepció en la prova de classificació, es a dir, en la forma i els colors.

8-9 anys: No tenen bona percepció de la quantitat, de la massa, del pes i de la forma. En canvi, si que tenen bona percepció en la longitud i la quantificació de la inclusió.

10-11 anys: No tenen ningun problema a la hora de tenir una bona perspectiva sobre la quantitat, la massa, la longitud, la forma ,el pes i la quantificació de la inclusió.

La conclusió que podem extreure de tot això es que a mesura que passen els anys hi ha un gran desenvolupament de les activitats lògiques en els nens: tenen una millor percepció de la quantitat, la massa, del pes, de la longitud i de la forma. Els nens de 6-7 anys encara no han desenvolupat una bona capacitat lògica, els de 7-9 anys comencen a adquirir aquesta capacitat i , per últim, els nens de 10-11 anys ja tenen un desenvolupament casi complert de les activitats lògiques.

2.Reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

En l’educació primària (7-11 anys) els processos de raonament es tornen lògics i poden aplicar-se a problemes concrets i reals. En l’aspecte social el nen, ara es converteix en un ser verdaderament socialitzable i en aquesta etapa apareixen els esquemes lògics de seriació, ordenament mental de conjunts i classificació dels conceptes de casualitat, espai, temps i velocitat. En els 11 anys es troba en l’etapa de les operacions formals, en aquesta etapa, l’adolescent aconsegueix l’abstracció sobre els coneixements concrets observats que li permeten ampliar el raonament lògic, inductiu i deductiu. Desenvolupa sentiments idealistes i aconsegueix una formació continua de la personalitat, on hi ha un major concepte del desenvolupament moral.

Creiem que els docents han de fer una planificació per a cada etapa, ja que,el procés d’aprenentatge, es diferent per a cada desenvolupament,i ha de anar del concepte més simple al més complex, perquè els discents no poden rebre la informació i entendre-la d’immediat . Els alumnes han de experimentar la raó del “perquè aprendre?”. La experiència permet als nens crear esquemes, els quals, son els models mentals i els esquemes es poden alterar a través de l’assimilació, l’acomodació i l’equilibri.

Exemple: Els discents rebran un got d’aigua i un ou per estudiar la densitat, d’aquesta manera els nens, no solament han llegit en el seu llibre de text els conceptes els quals han de assumir, sinó que al realitzar-ne una practica, els coneixements queden molt més assumits. A partir d’aquí el docent ja pot augmentar el nivell de les properes activitats, fins arribar a les expectatives prèviament planificades.